Entrevista a Ana Rosa Sánchez Luke
Facultat de Medicina . Universitat de Sevilla
Ana Rosa ofereix una reflexió crítica sobre l'estat actual de la professió mèdica a Espanya, destacant la falta de suport al col·lectiu mèdic i els reptes de mantenir una relació pròxima amb els pacients en un sistema sanitari sobrecarregat.
Comparteix les seves inquietuds sobre l'orientació professional per a joves metges, especialment en àrees com la cooperació internacional, les opcions laborals després de la residència i la necessitat de suport en salut mental durant els primers anys de la carrera professional.
Com veus el teu futur i el futur del col·lectiu mèdic?
El meu futur i el de la professió mèdica, sobretot a Espanya, el veig bastant complicat. Considero que no es cuida al col·lectiu mèdic com s'hauria de cuidar i que és per això que molts professionals marxen d'Espanya a la recerca de millor qualitat de vida i de més formació.
També considero que cada vegada s'exigeix més al col·lectiu mèdic i se li empara molt menys. Al llarg de les meves pràctiques he pogut veure com el pacient s'ha convertit en un client demandant, que com a client “sempre porta la raó”. Sé que com a metges se'ns exigeix tenir els coneixements més actualitzats, tenir empatia, ser amables, entendre als pacients… però després res d'això es té en compte amb nosaltres. No deixem de ser humans que, com tots, tenim dies dolents i bons, tenim vida a més de la de l'hospital, i no sempre som capaços de trobar les paraules perfectes per a no ofendre a ningú. Així i tot, la gran majoria ens bolquem a estudiar i salvar les vides de pacients que després ignoren els nostres tractaments, no duen a terme les mesures higiènic-dietètiques que els recomanem i que en nombroses ocasions ens falten al respecte per no satisfer molts dels seus desitjos o no indicar els tractaments que ells voldrien, quan sovint el nostre treball està molt limitat per “els de dalt”.
A tot això, cal sumar-li les exigències dels nostres superiors, que pretenen que tirem moltes hores i veiem a desenes de pacients al dia, sent igual d'eficaços amb el primer que amb l'últim, recorrent el mínim als recursos més cars, i cobrant les guàrdies a preu de classes particulars.
Valoro moltíssim la sanitat pública del nostre país i considero que tenim als millors professionals, però també puc dir que tant la societat com els alts càrrecs estem acabant amb ella, més que res perquè als metges, persones amb anys de carrera i especialitat, cursos, congressos i màsters, estudis i hores, moltes hores a l'hospital, no se'ls està cuidant.
Creus que la COVID-19 ha canviat el món de la medicina? En quins aspectes?
Sí que ho crec. Semblarà una ximpleria, però el fet de mantenir mesures de seguretat com la màscara, que no vull dir que no sigui necessària, crec que dificulta molt la relació metge-pacient en limitar una cosa tan important com és la comunicació no verbal a través de les expressions facials. I això succeeix sobretot en pediatria i en geriatria, especialitats dedicades a edats on les mostres d'afecte són de gran importància a l'hora d'establir un vincle i una confiança amb el pacient.
Què saps de Mutual Mèdica? Com definiries a l'entitat?
Tot el que el seu representant ens ha posat en coneixement, que és una entitat formada per metges i per a metges i que ofereix ajudes al col·lectiu per a poder continuar creixent.
Considero que és una entitat bastant necessària, tots els professionals, siguin de la professió que siguin, necessiten un suport i, sobretot, dels seus, aquells que entenen la pressió sota la qual es treballa i les circumstàncies i situacions a les quals cada dia el metge s'enfronta.
Què t'agradaria que Mutual Mèdica fes pels metges que acabeu la carrera?
Oferir-nos els diferents camins que podem prendre una vegada obtinguda l'especialitat, si ens interessa opositar o si encara és massa aviat per a fer-ho, si convé fer màster o no, i en el cas que sí, quins serien els més recomanables, igual que els diferents cursos que ells, en haver passat ja per on nosaltres, ens recomanarien.
També m'agradaria que ens orientessin respecte a la privada, si ens recomanen treballar en ella i baix que condicions, més o menys una orientació perquè no s'aprofitin de nosaltres.
D'altra banda, en el meu cas que vull dedicar-me a la cooperació internacional i a les missions, m'agradaria que existís una assessoria que ens orientés com fer-ho, ja que sí, m'encantaria anar-me com més aviat millor, però necessitaria saber si abans es recomana agafar plaça a través d'oposicions i si és així, com va el tema dels anys d'excedència.
Quines cobertures t'interessen més i per què? (assistència en viatge, baixes, guàrdies, jubilació, assegurances de vida, agressions laborals, dependència, activitat privada, etc.)
Jo crec que, com he esmentat abans, és molt important el tema de les guàrdies i les agressions laborals i també, amb la intenció del futur, sobretot al nostre país, el tema de les jubilacions.
Quin d'aquests serveis et criden més l'atenció i per què?
- • Premi Natalitat: obsequiem als metges que porten un any de mutualistes i que tenen un fill/a amb 150 € i un obsequi pel bebè, més la inscripció de l'el seu fill/a en l'assegurança d'orfandat, gratuït durant un any..
- • Premis a la Recerca: Beca Mutual Mèdica, dotada amb 10.000 € i dos accèssits de 4.000 € per a un projecte de recerca de metges joves i Premi Dr. Josep Font, dotat amb 4.000 €, per a una recerca publicada en una revista amb un factor d'impacte igual o superior a 3, i dos accèssits de 1.000 €.
- • Ajudes a la formació mèdica.
- • Ajudes a la dependència i a la tercera edat.
- • Cobertura en cas d'agressió laboral.
- • Assessorament legal.
- • Altres. Quins?
El que veig més interessant són els Premis a la Recerca, les ajudes a la formació mèdica i l'assessorament legal.
Creus que Mutual Mèdica podria cobrir o oferir altres prestacions interessants per a un metge jove? Quins?
Jo oferiria cursos d'orientació laboral i també cursos d'atenció a la ciutadania als carrers, és a dir, m'ha passat nombroses vegades que han ocorregut incidents als carrers que jo no sabria solucionar sola malgrat la meva formació per falta de recurs i també per falta potser de seguretat o d'empara, ja que no sé com repercutirà legalment la meva ajuda.
Tampoc vindria malament que s'oferissin ajudes en salut mental en els primers anys de residència, ja que el triar una especialitat no sempre és una decisió fàcil, igual que moltes vegades romandre en ella. He estat davant un cas on un resident ha sofert depressió en el seu primer any perquè no li estava agradant la seva especialitat i no sabia si era per l'hospital o per l'especialitat en si. Davant això els seus sentiments eren de decepció, fracàs i culpa, i no tenia cap ajuda externa per a poder soportar-ho, i ja no sols psicològica, sinó de professionals que hagin passat pel mateix que ell o que li entenguessin.
Per a més informació sobre els premis i beques de Mutual Mèdica, pots visitar la seva secció de Premis a la Recerca Mutual Mèdica.